Fa uns trenta anys, el mur de Berlín va caure, el teló d’acer es va aixecar i el col·lapse de la Unió Soviètica es va produir, marcant d’aquesta manera el punt final de la primera Guerra Freda.
Gran part d’aquests esdeveniments van ser gràcies a Mikhaïl Gorbatxov, líder de la Unió Soviètica per aquells temps.
Gorbatxov tenia la idea d’una Casa Comuna Europea, en la qual la seguretat i la cooperació en tota mena de sectors esdevingués possible a tots els països europeus i per a tothom arreu del continent Eurasiàtic, des de Lisboa fins a Vladivostok.
Per sortir de l’actual nova Guerra Freda, valdria la pena tornar a avaluar les idees de Gorbatxov. Per tornar a efectuar aquest anàlisi necessitem una gran varietat d’informació provinent de nombroses i diverses fonts: el que significa obtenir la nostra informació de més fonts a part dels principals mitjans de comunicació Neerlandesos, en els quals existeix una clara manca d’anàlisis, rerefons, context i perspectiva històrica.
La Casa Europea és una plataforma per la informació que normalment no és transmesa pels mitjans de comunicació ja establerts.
Aquesta informació alternativa permetrà al lector crear una opinió més objectiva i interpretar diferents interessos (inter)nacionals d’una manera més efectiva.
L’objectiu de la Casa Europea és animar als Europeus a pensar més obertament sobre geopolítica, en comptes de dependre dels principals mitjans de comunicació i a trobar nous contactes i fonts d’informació.
És a partir de la base de la informació amb la qual la gent pren decisions, com per exemple, durant les eleccions.
Per aconseguir millors reflexions i opcions, també necessitem informació acurada que sigui fiable i obtinguda de diferents indrets.
La Casa Europea creu de manera ferma que per una seguretat i prosperitat a llarg termini és vital promoure bones relacions amb tots els ciutadans arreu del continent Eurasiàtic. El diàleg i l’intercanvi d’informació són crucials a l’hora de millorar aquestes relacions. En seleccionar articles, la Casa Europea atorga protagonisme a nous elements a la geopolítica, a l’economia i als mitjans.